Com no entendre el Programari Lliure

Misconceptions about free software, corrected.

The software industry can't keep going if programmers don't get paid

Worried woman

Comencem per un fet palpable: els programadors els hi agrada que els paguin, i en algun moment han de comprar menjar.

Quan parlem de programari lliure, ens referim a la llibertat, no al preu. Podeu pagar per aconseguir programari lliure (o programari de "codi obert" 1), i després podeu estudiar-lo, canviar-lo i copiar-lo a voluntat.

Com funciona això? Doncs d'aquesta manera: heu de pensar que el programari és només codi, i el codi tant sols són matemàtiques. Un cop veieu el programari com unes matemàtiques útils un llenguatge elaborat, no una propietat privada qualsevol, veureu que no hi ha raó per restringir-ho als altres per utilitzar-lo.

Igual que amb les matemàtiques (ningú reclamaria la propietat d'una equació), el programari requereix de grans coneixements per ser adaptat, millorat i aplicat correctament. És aquí on els programadors generen diners: molts clients, normalment empreses, estan disposades a pagar diners per actualitzacions de seguretat o millores en el programari.

Les empreses de programari lliure es beneficien d'un model de desenvolupament descentralitzat amb una gran participació de voluntaris. És possible que els guanys de la indústria del programari lliure no siguin tan alts com els del programari privatiu, però de cap manera són menyspreables. Al final, hi ha molts usuaris que utilitzen el programari sense cap cost.

El programari lliure no significa acabar amb els incentius dels programadors. Significa veure el codi font com un coneixement que no es pot ocultar a l'usuari. Funciona amb un model de negoci diferent, que moltes empreses estan aprofitant.

Innovation is killed in free software

És habitual pensar que si tothom pot copiar les idees, ningú innovarà.

Però en realitat, la llibertat sovint és la clau per a un programari innovador i d'èxit.

  • A tothom se'l permet i se l'anima a treballar-hi;
  • Moltes persones estan disposades a participar;
  • No cal reinventar res, les idees es poden millorar directament.

El programari lliure destaca en moltes àrees; us n'esmentem unes quantes:

Software should Just Work

Tothom s'hauria de preocupar de si el seu programari és lliure.

Imagineu que compreu un cotxe al qual no se li pot obrir el capó. No importa que sapigueu com funcionen els cotxes, el fet és que ningú no podrà comprovar el motor. ¿Com podeu estar tranquils amb el vostre cotxe si no us permeten que ningú comprovi que és fiable, que no perd, que no contamina i que no és perjudicial per a la societat ni el medi ambient?

La idea és la mateixa que amb el programari, excepte que el codi serveix per a molt més que moure cotxes. El programari és als nostres ordinadors, telèfons, televisors, reproductors multimèdia, etc... Transporten informació i la nostra cultura.

El programari lliure és tant important com la llibertat d'expressió. Si el programari és lliure, els usuaris en tenen el control i la llibertat.

The good news are: free software also Just Works. And in fact, it often Just Works Better. Pop in a GNU/Linux live USB stick in your computer at start-up, to try a full-featured, well-organised system, without installation, so you can judge by yourself.

Free software doesn't respect authors' copyrighted and patented software

Per respondre correctament, primer hem de fer una clara distinció entre els drets d'autor i les patents. Els drets d'autor els posseeix el creador d'una obra (per exemple, el text d'un llibre o el codi d'un programa). Per altre banda, una patent és una concessió de control exclusiu i registrat sobre un procés, l'aplicació d'una idea.

Copyright is very important in free software. It is the very mechanism, central to the GNU General Public License, which ensures that free software remains free, and that authors are credited for their work. Programs are copyrighted, whether they are free or proprietary.

Qualsevol autor de programari privatiu pot comprovar fàcilment que els seus drets d'autor no han estat violats, ja que amb el programari lliure és pot accedir al codi font sense problemes.

Pel que fa a les patents de programari, el cert és que és un tema força controvertit. Per resumir-ho, podríem dir que no hi ha res que es pugui anomenar "programari patentat". Tanmateix, si algú registra una patent, pot reivindicar-se com autor d'aquell procés. Llavors, aquesta patent s'aplica a tot el programari que utilitza aquest procés, ja sigui lliure o privatiu.

Patents de programari:

  • Són cares i s'aconsegueixen uns anys després de la sol·licitud;
  • Tenen una limitació geogràfica (una patent dels EUA no és vàlida a Europa);
  • Tenen una vigència llarga (20 anys), en una indústria que avança molt ràpidament;
  • Often apply entirely trivial processes.

Total, que normalment no s'utilitzen en benefici dels innovadors (de fet, els mateixos innovadors no acostumen a utilitzar-les).

Podem dir del cert que qualsevol programa mig viola patents de programari, en uns quants països, tant si és lliure com si no.

Depenent de de la capacitat de l'empresa que ostenta la patent de cobrir grans despeses legals, es poden aplicar restriccions o royalties sobre aquestes patents.

Llegiu-ne més:

Free software is like communism

Els que donen suport a aquesta idea pensen que no hi pot haver propietat privada amb el programari lliure (o de codi obert 1). Respondrem amb un exemple.

Imaginem que utilitzeu un programa que és lliure, tant a casa com a la feina, i trobeu una manera de millorar-lo i la vostra versió modificada fa que el vostre ordinador vagi el doble de ràpid.

La versió modificada és la vostra versió. No esteu obligats a dir-ho a ningú, ni a compartir els avantatges que heu aconseguit. Només heu exercit el vostre dret d'utilitzar i modificar el programari lliure.

El que sí que exigeix la llicència és que, si redistribuïu el programari, heu de mantenir-lo lliure. Concretament, si veneu CD amb el vostre programa, o permeteu que persones de fora l'empresa o casa el puguin utilitzar, haureu de:

  • Donar a qualsevol persona els mateixos drets que vau tenir vosaltres amb el programa original, com són: la llibertat d'estudiar, modificar i redistribuir la versió modificada.
  • O separar completament el programa original i les modificacions (d'aquesta forma, la vostra feina no ha d'incloure codi del programa original).

So in fact, you have more "ownership" over free software than over proprietary software – where the programmer decides everything you can and can't do with the software.

El programari lliure no té res a veure amb un sistema polític. El podeu fer servir amb programari privatiu i al revés. La llicència del programari lliure només és un contracte legal i ètic entre el programador i l'usuari final.

Free software can't be secure

L'argument acostuma a ser que al estar disponible el codi font del programa, és menys segur.

La resposta curta: la majoria de servidors van amb programari lliure. Són ordinadors importants per on circula informació sensible i confidencial com dades bancàries o secrets comercials.

La resposta més precisa seria que el fet de disposar del codi font és una garantia de seguretat i no una debilitat. La llibertat assegura que el programari podrà ser inspeccionat, provat i millorat per una nombrosa comunitat. Un pany és bo si la tecnologia per dissenyar-lo és oberta, tot i que no només qui té la clau pugui obrir-lo; el mateix passa amb el programari.

Need examples? Have a look at the Firefox web browser, the Apache HTTP Server, the Nginx web server, the Dovecot email server, the Exim mail transfer agent, the OpenPGP encryption system, or the OpenBSD operating system. And there are no spyware or viruses under GNU/Linux.

I'm on my own with free software

Gens.

  • Si cerqueu, podeu trobar molts fòrums de suport i bona documentació sobre el programari lliure.
    Each GNU/Linux distribution has its own community (for example, Ask Ubuntu or Ask Fedora), but there are also general GNU/Linux help communities, like Unix & Linux Stack Exchange.
  • There are many real-time discussion channels for the free software community. IRC, or Internet Relay Chat, is a real-time, text-based form of communication. You can have conversations with multiple people in an open channel or chat with someone privately one-on-one. Major GNU/Linux distributions have their own dedicated IRC channels where you'll find users and developers that are happy to answer your questions. Here you can find the IRC channels for the distributions we recommend:
  • All major GNU/Linux distributions offer help – free of charge – through mailing lists:
  • If you need someone you can reach on the phone anytime to assist you, the companies behind most distributions provide commercial support: see Debian consultants, Ubuntu Commercial Support, or Red Hat Enterprise Linux for example.


  1. ^ a b What we call "Free Software" here is also often called "Open Source Software". In practice the requirements are identical, although because the term "open" doesn't call to mind freedom, it misses the point. Read our FAQ entry: Are "Open Source" and "Free Software" the same thing?.